Lago Como III

08.09.2020 19:58

 

Dimarts, 1 de desembre de 1970.

A les 11:45 fondegem davant de Puerto Mármoles, Arrecife de Lanzarote.

A les 18:00 atraquem. Finalitzada la maniobra sopem. En acabar l’Àngel, en Raül i jo agafem un taxi per anar a la ciutat que queda una mica lluny.

Passegem per Arrecife, una població petita i agradable que mira la mar. Ens asseiem en una terrassa a prendre unes cerveses davant del Charco de San Ginés. La marea es baixa i la majoria de barques han quedat en sec.

Després en Raül ens arrastra al barri de putes. Entrem en un bareto casi buit i enseguida se’ns acosten tres professionals. Les convidem a cervesa tot i que elles ens demanàvem xampany, però l’agregat els diu que o birra o res. Una d’elles es bastant jove i, tret de la dentadura, força maca. Acabades les begudes, en Raül se l’emporta i les altres dues ens deixen doncs ens neguem a convidar-les altre cop i a anar-nos-en al llit. Dues cerveses més tard torna l’alumne i la noia. Es veu que aquell li ha dit que soc verge i ella em diu que li agradaria desvirgar-me, que li agrado i m’ho faria barat i sense presses. He de confessar que, mig torrat, em tempta força. M’agrada i sembla dolça i sana. No em decideixo, em sap greu tenir que pagar per això. Finalment després d’una darrera birra ens en anem.

Dimecres es descarreguen els sacs de ciment i jo dedico tota la jornada a reparar el transmissor d'ona curta i la sonda. Gràcies als esquemes i una mica de sort me’n surto.

Després de sopar l’Àngel i jo anem caminant fins la ciutat passant pel port de Naos, un port natural base de la flota pesquera i seu de les indústries conserveres. Aquest cop ens asseiem davant del castell de Sant Gabriel ─una antiga fortificació que protegia el port vell d’Arrecife─ a llegir la premsa tot mirant com passegen les boniques noies del lloc.

A les nou se’ns uneix l’alumne que després d'unes quantes birres, com sempre, ens acaba arrastrant cap al barri.

Anem al mateix bar d’ahir que encara és mes buit. En Raül jura que d’avui no passa, que m’he d’estrenar si o si. La puteta que m’agrada veu la seva oportunitat i m’ataca molt afectuosament. L’agregat declara que per l’amistat que em professa renuncia a emportar-se-la al llit. Finalment cedeixo i se m'endú a una cambra al costat del bar. Em deixo fer i m’introdueix lenta, experta i dolçament al coneixement carnal. Resulta molt satisfactori i encara que m’ha semblat curt, quant tornem al bar els altres em diuen que, cansats d’esperar, ja se n'anaven. Tornem en taxi al vaixell acompanyats de la meva introductora que, com és tard i no hi havia clients, aprofita el nostre taxi per anar a ca seva. Sembla que l’he entendrit i em dona el seu telefon, demanant-me que quant torni la truqui sense falta, que demanarà festa per estar amb mi. Tot plegat em fa sentir molt bé. Mai més la tornaré a veure i no recordo ni el seu nom, però sempre li estaré agraït.

Dijous el capi ens dona festa tot el dia i, amb l’Àngel i en Raül, lloguem un cotxe i visitem breument tota l’illa. Fem parada a Haría, un bonic poble al NE de l'illa, a visitar el nostre mariner nadiu d’aquesta illa, a qui el capità ha donat permís aquests tres dies. Viu, quan no està navegant, amb la seva dona, la sogra i tres fills. Ens ensenya la casa, neta, encalada i molt austera. No tenen aigua corrent i depenen d’un gran aljub i la pluja, que en aquest país no es prodiga precisament. Mentre ens comenta que feia vuit mesos que faltava de casa, ens mostra, cofoi, les seves vinyes envoltades individualment de murets de pedra circulars, per protegir-les del vent, i amb el sòl de picón ─grava negra volcànica─ per retenir la humitat. També ens ensenya un camp de higos picos que no són altra cosa que figues de moro.

Quant es fa de nit tornem el cotxe i a les 21:15 amb les bodegues netes salpem cap a Las Palmas on atraquem a les 07:15.

A les vuit comença la càrrega de plàtans. A dos quarts de nou del vespre ens fem a la mar rumb a Santa Cruz de Tenerife on atraquem una mica més tard de la una del dia cinc.

A les sis del matí es comença la càrrega. Vaig a terra i, després de voltar per molts basars, compro un teleobjectiu de 200 mm F4 per 5800 pessetes. A quarts de tres salpem cap a Màlaga.

Diumenge fa bon temps i jo estic content de navegar. Després de sopar, sobretaula i partideta de domino.

Dilluns segueix el bon temps. Passem a prop d’un super-petrolier en llast.

Dimarts entrem a la Mediterrània i a quarts de dotze del migdia atraquem al port de Màlaga. Avui no es treballa.

Després de sopar anem casi tota la tripulació a terra. Ens fotem unes birres amb tapes de gambetes, calamarsons i chanquetes. Una delícia!

Dimecres es descarrega. Jo pujo fins el castell de Gibralfaro que domina la ciutat i des d’on es gaudeix d’unes vistes sensacionals de la ciutat, la badia i la serralada interior.

Vora les nou de la nit salpem cap Alacant i 24 hores més tard atraquem en aquest port.

Per la nit el jovent fem una sortida bastant alcohòlica, però aquest cop en Raül no aconsegueix arrastrar-nos al barri.

Divendres 11 de desembre embarca la dona del capità, una noia jove i simpàtica, i el seu fill, un nen encantador de quatre o cinc anys. Es descarreguen els plàtans restants.

Després de sopar vaig amb l’Àngel al cinema. Veiem Río Lobo, un western de Howard Hawks interpretat pel dur i inexpressiu John Wayne.

Dissabte, a les nou de la nit, finalitzada la càrrega ens fem a la mar cap a les Illes Afortunades.

Diumenge. A les 11:30 el far de Tarifa al nord. Pel capvespre reunió del afeccionats als esports a la cambra de derrota per escoltar Radio gaceta de los deportes a Radio Nacional de España. El Joventut de Badalona guanya a la pista del Estudiantes i segueix segon darrere del Real Madrid.

Dia 14, dilluns. Atlàntic Nord. Bon temps. El fill del capità i jo hem establert unes relacions molt cordials. Cada tarda, abans de sopar fa cap a la ràdio i s’està més d’una hora amb mi jugant, dibuixant o fent-me llegir els contes que em porta. És un nen encantador i ben educat.

Dimarts transcorre sense res a remarcar. Vaig a proa a fer una foto de l’àncora de babord.

Dimecres a un quart de deu veiem terra per la proa. A les onze atraquem a Las Palmas de Gran Canaria. Ve el passant del consignatari amb la premsa i el correu. Hi ha dues cartes per a mi. Aquest home és el que em cau més be de tots els passants que vénen als diferents ports on atraquem, és amable, sempre disposat a fer-te un favor i molt simpàtic.

La premsa del dia diu que la Santa Seu demana clemència pels acusats del Proceso de Burgos. Que els membres del consejo de guerra sumarísimo porten una setmana deliberant. Que el dictador espanyol rep en audiència als generals d’infanteria. La meva amiga Isa ─que estudia preuniversitari en una acadèmia de la plaça Catalunya de Barcelona─ diu en la seva carta que quasi cada dia hi ha manis protestant per les penes de mort que demanen pels etarres. Sovint els crits de «Franco asesino!» precedeixen les càrregues dels grisos. Ella mateixa ha hagut de córrer més d’un cop i diu que l’ambient és molt tens.

Es descarrega el primer dia i es carrega el segon.

A la nit sortim a sopar. Després l’Àngel se'ntorna a bord i el Raül se’n va de meuques. Jo em foto en una disco i intento, inútilment, lligar amb alguna nòrdica. Quan torno caminant sol al vaixell de matinada, un paio m’aborda i em prega que em deixi fer una mamada... M’espanto, però accepta la negativa i em deixa en pau de seguida.

Divendres salpem a les 17:30 i en una fàcil i ràpida travessia a les 22:10 estem atracats a Tenerife.

Dissabte salpem a les 13:20. Airet i bona mar.

Pont del «Lago Como» amb el timoner de guàrdia

Diumenge 20 empitjora el tems.

A mitja nit de dilluns tenim cap Espartel al sud. A les 07:30 atracats a Màlaga.

En Raül desembarca per passar festes a ca seva a Madrid. Encara li falten molts dies de mar i tornarà després de Reis. Ens acomiadem amb gambetes regades amb fino. Passades les nou de la nit salpem.

Sovint i sempre abans d'esmorzar, vaig a popa a remullar la gola amb l'aigua del canti.

Passades les dues de la tarde atraquem al moll d'Águilas, Múrcia.

El cap de màquines comenta que s’haurà de desmuntar la vàlvula d’escapament del primer cilindre del motor principal.

La vigília de Nadal tenim sopar especial a bord. Després tot el jovent va de marxa. Agafo una mona important.

Pel matí, en bastant bon estat, pujo al castell que està molt malmès, però es veu molt bé el poble, la platja i la badia.

Salpem la matinada de diumenge cap a Arrecife de Lanzarote. Abans de mitja nit sortim a l'Atlàntic amb molta pluja.

Tot dilluns sense parar de ploure i al final del dia mar grossa del sud, de proa!

Quasi cada nit, quan acabo la meva guàrdia de vuit a deu, m’ajunto amb el capità a l'aleró, al pont o a la cambra de derrota. Fins que surt de guàrdia, a mitja nit, em fa partícep de la mateixa, es a dir m’educa en la navegació i la derrota. Es molt amable i pacient.

Dimarts para de ploure, però encara tenim la mar de proa. La naviliera envia un radiotelegrama canviant-nos de destinació. Posem rumb a Santa Cruz de Tenerife on arribem la matinada de dimecres.

A les 01:00 del dia 31 salpem i a les 06:05 fondegem a l’avantport de Las Palmas. Poc abans de les deu estem atracats.

Dino amb l’Àngel a la pizzeria de sempre, darrera de Santa Catalina. A les onze de la nit salpem cap a Vigo.

I l’any 1970 s’acaba.

Continuarà.

Román Sánchez Morata. 07-09-2020

Anar a LAGO COMO II